Em vaig prometre i així ho vaig explicitar a la presentació del blog que no opinaria i que si ho feia deixaria molt clar que així era. Però el mateix dia que vaig penjar el resum sobre el regne visigot a la península, vaig llegir una de les altres proeses dels grans teòrics sobre la historia de Espanya i de la Corona d’Aragó. Així que no m’he pogut estar de comentar de forma personal el que vaig llegir(http://orlandosuarez.net/2009/12/01/corona-de-aragon-¿de-donde-proceden-los-ciudadanos-de-cataluna/).
Opinió personal
La teoria aquesta vegada prové del blog del senyor Orlando Suárez (http://orlandosuarez.net/mi_perfil/). Com es pot veure al perfil que podem llegir al seu blog, el Sr. Suárez es polític en actiu del Partit Popular. Això no tindria més importància, sinó fos perquè a les seves afirmacions mai explicita que el que diu, es la opinió d’un polític, es més al final del text que ell defensa es permet sentenciar “Y, por si fuera poco, Domingo Buesa y un servidor hemos creado un grupo en Facebook, denominado “Plaza de la Corona de Aragón“, para defender los derechos de una tierra que requiere del apoyo de todos, excepto de la clase política (por lo que podemos comprobar cada día…), poniendo a la Historia en su sitio.”
Per cert, el senyor Buesa ha ostentat i ostenta diversos càrrecs amb institucions relacionades amb la cultura i les belles arts. També es doctor en historia, -així que podria corregir algunes de les inexactituds del text- a més es company de partit, ja que el Sr. Buesa es actualment vocal de la Junta Directiva Nacional del Partit Popular -per lliure designació de Mariano Rajoy-, president del Partit Popular a Saragossa i vicepresident del Partit Popular d’Aragó. (http://www.zaragoza.es/ciudad/organizacion/buesa.htm). El que no se, es si al Sr. Buesa, li agradarà la afirmació del Sr. Suàrez “... excepto la clase política...”
Però tot això no els impedeix defensar i justificar un article publicat al Periodico d’Aragó, que diu: “los catalanes no son españoles, son franceses, proceden del sur de Francia, de la Occitania y son los primeros charnegos en llegar a Cataluña”.
El Estatut de los Charnegos
La demagògia del Sr. Berdié no te límits, la utilització de termes històrics convertint-los en veritats a mitges tampoc, però potser el més greu es que un periòdic com El Periodico de Aragón, publiqui aquestes bajanades sense cap tipus de rigor.
Però com la intenció d’aquests blog es històric, deixaré de donar la meva opinió i analitzarem el text només històricament.
Anàlisis històric
La ocupació musulmana
La zona occidental del Pirineus no va ser una excepció i a l’any 714 el musulmans havien ocupat tot el Vall del Ebre, Pamplona havia capitulat tres anys abans. Els reductes que van quedar estaven en mans del vascons. Alguns han volgut veure l’atac a Carlemany a Roncesvalles, com una traïció o una estranya defensa dels seus territoris, però segon Don Ramón de Abadal[1] els atacants van ser els gascons, tribu també basca que habitaven el que avui anomenaríem País Basc francès.
Els magnats visigots que van mantindre poder a la zona musulmana es van convertir al islam, de la mateixa manera que ho van fer molta de la gent del poble. Els casos més significatius son: el del comte Casio, comte de la cort de Vítiza, que es va convertir mantenint així el control sobre els territoris de la vall de l’Ebre compresos entre Najera, Ejea de los Caballeros i Tarazona. Però potser els més important van ser els Banu Qasi (descendents del comte Casio) i al servei del Omeyas. Les aliances matrimonials faran que Iñigo Arista sigui el primer rei de Pamplona a l’any 810. Els Banu Qasi arribaran a tenir tan de poder que fins i tot van plantar cara a Abderraman II, tot i que a la fi tornaran a aliar-se amb els musulmans i seran els governadors de Tudela. Posteriorment las lluites pel control de Pamplona amb els Velasco a les ordres dels francs i es van aturar momentàniament quant, Lluis el Piadós ocupes l’any 813 Pamplona i dones el control al comte Velasco que va ser el primer comte carolingi similar als que ja governaven a Girona o Barcelona.
Els francs al nord de la península
Es ven cert que a l’any 801 Carlemany va ocupar el que es coneix com la Marca Hispànica o Superior, origen dels comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Empúries, Girona, Ausona i Barcelona. Però també es cert que a l’any 812 va signar la treva amb l’emir Al-Hakam I, treva que fixava les fronteres a la zona oest dels Pirineus. Les terres de les valls pirenaiques, las de Pamplona i part de les muntanyes que segueixen el curs del Ebre, van restar sota protecció franca. L’anomenada Marca Superior[2], son l’origen del Regne de Pamplona i el Comtat d’Aragó que després es transformarà amb el Regne d’Aragó.
Orígens del comtat d’Aragó
El comtat d’Aragó va ser atorgat al Aureolo, fill Aureolo de Périgueaux a inici finals del segle VIII, a la seva mort a l’any 812 el va succeir Aznar I Galindez procedent dels ducs de Gascunya (algunes fonts diuen que es el propi duc de Gascunya) el poder l’hi serà arrabassat pel seu gendre Garcia el Malo, Lluís I el Pietós el va compensar amb els comtats d’Urgell i Cerdanya. El poder va ser recuperar al 867 pel fill de Aznar I, Galindo I Aznárez, i va restar a la família Galindez fins a l’any 922 que Andregoto Galindez comtessa d’Aragó es va casar amb Garcia Sanchez I rei de Pamplona.
Orígens del comtats catalans
Com ja em dit abans l’any 801 Carlemany va ocupar el que es coneix com la Marca Hispànica o Superior, origen dels comtats de Ribagorça, Pallars, Urgell, Cerdanya, Conflent, Rosselló, Empúries, Girona, Ausona i Barcelona. Aquest van estar amb poder de comtes francs –moltes vegades governaven més d’un comtat- fins la meitat del segle IX.
Com es pot veure els primers comtes tenien orígens diversos, però només Borrell I era visigot. De totes maneres aquesta situació canviarà aviat degut a les continues conspiracions del comtes, a l’any 870, Carles el Calvo anomena a Guifré el Pilós comte de Urgell i Cerdanya, al 878, Lluís II el nomenarà també comte de Barcelona i Girona. Anys més tard aprofità la fi de la crisis econòmica i repoblà el comtat de Ausona. Els comtats de la Ribagorça i el Pallars estaven lligats per diversos motius al regne de Pamplona.
Com podem veure les similituds entre els dos territoris son evidents així que si volem considerar alguna diferencia entre el que serà el regne d’Aragó i els comtats catalans, no podrà ser en els seus orígens i si Carlemany va encolomar a algú no veig la diferencia entre els comtats d’Aragó, Barcelona, Girona, ...
La Occitània
Una altre de les argumentacions es que els catalans provenim del occitans i torna a ser una veritat a mitges.
Com em pogut veure els primers comtes de Marca Hispànica van ser d’origen franc, alguns de llinatges de Gascunya, Conflent, Tolosa. Tots aquests territoris estan situats a l’Occitània. Seria absurd pensar que amb una Europa convulsa amb el moviment de fronteres que va comportar la caiguda del Imperi Romà, la creació del Regnes germànics, la invasió dels Omeyas i el naixement del Imperi Carolingi, no hi hagués moviments migratoris entre territoris que estaven governats per les mateixes famílies i a vegades pel mateix comte. Els europeus estaven més units a la època baix medieval que actualment i viatjar d’un regne a un altre era a vegades qüestió de supervivència, de prosperitat, la repoblació aportava noves terres i quan aquesta era a més a zones frontereres les avantatges eren superiors.
Però que es la Occitània?, doncs es el territori compres per les províncies romanes d’Aquitània i la Gàl·lia Narbonensis. Durant l’època visigoda la Occitània va quedar englobada al regne de Tolosa fins al any 507. Des de llavors i fins la unió del imperi carolingi, va quedar dividida entre el regne visigot de Toledo i el regne merovingi d’Aquitània. El llaços històrics son inqüestionables i les repoblacions per part de occitans dels territoris de la Marca Superior, tot i que no em consta que estiguin documentats, son molt possible. I quan Guifré el Pilós va repoblar el territoris amb els pagesos dels Pirineus i els hispans que van fugir amb l’arribada dels musulmans, també es molt possible hi hagués pobladors occitans.
La llengua occitana es una llengua reconeguda al Estatut de Catalunya, ja que es la llengua del Vall d’Aran, les semblances lingüístiques entre el català i l’occità son evidents. Potser per això es fàcil fer demagògia i dir que som occitans.
Que hi havia abans dels Xarnegos?
He deixat per al final la que donat títol al escrit penso que es la més mal intencionada de totes les argumentacions.
Segons el Sr. Berdié, abans que arribessin “els participants del èxode francès”, ja existia Barcino Nova (Barcelona), Betulo (Badalona), Empúries, Hemerokopeion al Golf de Roses, e inclús afirma “y antes que todos ellos los Layetanos”. Més bajanades no es poden dir en tan poques paraules.
Primer anirem per la part més fàcil, Hemerokopeion no esta al golf de Roses si no que es la assentament grec predecessor de la ciutat alacantina de Denia –encara que hi ha algunes interpretacions la situen a Xàbia-.
Després ens alliçona enumerant les fundacions romanes a Catalunya com si fossin una excepció, potser s’oblida de que quan els romans van conquistar la peninsular van fundar nombroses ciutats entre elles varies a l’Aragó:
· Bilbilis (Calatayud) població d’origen celtiber (lusons),
· Cesaraugusta (Zaragoza) que se edifico sobre Salduie (nucli iber),
· Castra Aelia (El Burgo de Ebre),
· Celsa (Velilla de Ebre),
· Contrebia Belaisca nucli celtiber (Botorrita),
· Labitolosa (La Puebla de Castro – Osca),
· Segeda (entre Mara y Belmonte de Gracián),
També ens fa la observació que el Laietans ja hi eren abans de que arribessin “les hordes franques”. Es veritat hi eren els Laietans (Barcelona), els Ilergetes (Lleida), Jacetans (Jaca), Suesetans (Zaragoza), Indegetes (Empúries), entre altres.
Però sobre això unes observacions:
Definició oficial: Es considera món ibèric, entre els segles VI y II A.C., a una superfície cultural amb les característiques essencials següents:
· una població preindoeuropea, culturalment molt diversa, que, entre Andalusia y el Llenguadoc, va estar amb contacte amb els mercaders fenicis a partir del segle VIII y amb els grecs a partir del segle VI A.C.
· la llengua utilitzada no es indoeuropea y la escriptura semi-sil·làbica es deriva en part dels alfabets fenicis y grecs
· l’habitat està organitzat en aglomeracions fortificades, generalment de reduïdes dimensions (de uns centenars de m2 a unes poques hectàrees) e instal·lades sobre llocs en alçada.
· el sagrat es manifesta amb magnificència en obres tallades a la pedra o al bronze que es troben amb els monuments funeraris o als santuaris.
· l’estil ibèric es reconeix amb la intensa geometrització de las formes, y a la fina incisió del traç a la escultura tant per a alliberar volums com per a reproduir detalls.
Com es pot veure també del habitants del Llenguadoc (Montpellier, Nimes, Perpinya, Carcassone, Narbone) son ibers, així que els ibers també eren francesos i occitans. A més si fem cas de les teories migratòries primer arribarien als territoris francesos i després a Hispània.
El que no comenta el Sr. Berdié es que aquest pobles existien abans d’arribar el fenicis –que per cert es d’on prové la paraula Hispània-, abans dels grecs, dels romans, del alans, del gots, dels visigots i abans que Carlemany pactes la treva amb l’emir Al-Hakam I, que fixava les fronteres de la Marca Superior on es situava el comtat d’Aragó i abans també que Lluís I el Pietós ocupes Pamplona a l’any 824, ocupació que lligarà a la corona navarresa amb la monarquia francesa fins l’any 1515, corona a la que estarà lligat el comtat d’Aragó des de 922 fins l’any 1035.
Una vegada més els francs son els protagonistes tant als comtats catalans com al comtat aragonès. Així que Sr. Berdié, si els catalans som francesos ho som tant com ho son el aragonesos, així que quan vostè tingui el rebut del lloguer m’he l’envia que pagaré la meva part.
BIBLIOGRAFIA
CARRASCO, JUAN, et al., História de las Españas Medievales, Ed. Crítica, 2002
CANELLAS LÓPEZ, ÁNGEL, et al., ARAGÓN EN SU HISTÓRIA, Ed. Seix Barral Hnos, 1980
CORRAL LAFUENTE, JOSÉ LUIS, História Contada de Aragón, Ed. Leyere, 2007
MCKITTERICK, ROSAMOND, La Alta Edad Media, Ed. Critica (trad), 2002, Oxford University, 2001
ZIMMERMANN, MICHEL, En els Origens de Catalunya, Bentué, Antoni (trad.), Ed. 62, 1989
El Llibre del Fets, (Bruguera, Jordi (prol), Ed. Proa, 2008
CANELLAS LÓPEZ, ÁNGEL, et al., ARAGÓN EN SU HISTÓRIA, Ed. Seix Barral Hnos, 1980
CORRAL LAFUENTE, JOSÉ LUIS, História Contada de Aragón, Ed. Leyere, 2007
MCKITTERICK, ROSAMOND, La Alta Edad Media, Ed. Critica (trad), 2002, Oxford University, 2001
ZIMMERMANN, MICHEL, En els Origens de Catalunya, Bentué, Antoni (trad.), Ed. 62, 1989
El Llibre del Fets, (Bruguera, Jordi (prol), Ed. Proa, 2008
[2] http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=8429, podeu ampliar la informació en aquesta entrada de la Gran Enciclopèdia Aragonesa Online.